El SEO té exactament 30 anys d’història documentada. La primera anàlisi sistemàtica de la cerca web data de 1994, quan AltaVista i Excite competien per indexar la web amb mètodes de classificació rudimentaris. Aquell any, un webmaster va publicar el que es considera el primer intent conscient de manipular els resultats de cerca: repetir paraules clau en text blanc sobre fons blanc. El SEO com a disciplina va néixer aquí, en aquell truc primitiu, i des d’aleshores no ha parat d’acumular vocabulari.
Avui, el 2026, el glossari SEO cobreix més de 300 termes si s’hi inclouen les subcategories de GEO, SEO local, SEO programàtic i cerca amb IA. El problema no és la manca de definicions: és que moltes d’elles circulen amb errors. Segons l’anàlisi de Search Engine Journal sobre 200 articles de “glossaris SEO”, el 34% de les definicions de termes com ara “autoritat de domini”, “black hat SEO” o “bounce rate” contenien imprecisions rellevants [1] que podrien portar a estratègies incorrectes.
Aquest diccionari va néixer d’una necessitat concreta: la de tenir definicions exactes, citables, amb dades quan n’hi ha. No totes les definicions requereixen el mateix nivell de detall. El que sí que necessiten totes és precisió. John Mueller, Search Advocate de Google, va dir en una sessió d’Office Hours el 2022: “La majoria dels problemes SEO que veig comencen amb una comprensió deficient del vocabulari, no amb una execució tècnica deficient.” [2]
Aquest glossari cobreix 50 termes distribuïts en set categories, ordenades per prioritat d’aprenentatge. Si estàs començant, llegeix les seccions en ordre. Si ja tens experiència, la secció de termes mal usats probablement és la més valuosa.
Fonaments: els termes que tot SEO ha de dominar primer
SERP (Search Engine Results Page): La pàgina de resultats que mostra un cercador després d’una consulta. Una SERP moderna no és una llista plana: inclou resultats orgànics, anuncis de pagament (SEM), fragments destacats, plafons de coneixement, PAA (People Also Ask), resultats locals (map pack) i, des de 2024, AI Overviews. La distribució de clics a la SERP varia radicalment segons el tipus de consulta: per a consultes informacionals, el primer resultat orgànic rep entre el 27% i el 39% dels clics segons l’estudi d’Advanced Web Ranking de 2024. Per a consultes transaccionals amb Shopping Ads, aquest percentatge pot caure per sota del 15%.
Algorisme de cerca: El conjunt de sistemes que usa Google per ordenar els resultats. L’algorisme no és un únic sistema, sinó centenars de senyals combinats. Google ha confirmat que usa més de 200 factors de rànquing, tot i que mai no n’ha publicat la llista completa. Els sistemes més documentats inclouen PageRank (autoritat d’enllaç), BERT (comprensió del llenguatge natural), MUM (comprensió multimodal) i els sistemes d’utilitat introduïts amb les actualitzacions HCU de 2022-2023.
Crawling: El procés pel qual Googlebot — el robot de Google — visita pàgines web per descobrir-les i analitzar-les. El crawler segueix enllaços de pàgina en pàgina. No indexa tot el que troba: el crawling i la indexació són dos processos diferents. Una pàgina pot ser rastreada sense ser indexada, i indexada sense tenir rànquing. L’interval entre el crawling i l’aparició a la cerca varia des d’hores per a llocs d’alta autoritat fins a setmanes per a llocs nous.
Indexació: El procés pel qual Google inclou una URL al seu índex de cerca i la fa candidata a aparèixer als resultats. Que una pàgina estigui indexada no garanteix que tingui rànquing: la indexació és la condició necessària, no la suficient. Es pot bloquejar la indexació amb la directiva noindex a l’etiqueta meta robots, amb la capçalera HTTP X-Robots-Tag: noindex, o marcant el contingut com a privat.
Paraula clau (keyword): El terme o conjunt de termes que un usuari introdueix al cercador. En SEO es distingeix entre paraules clau head (una o dues paraules, alt volum, alta competència), paraules clau de cua llarga (long tail: quatre o més paraules, menor volum, major intenció específica) i paraules clau de cua mitjana. Segons Ahrefs, el 95% de les paraules clau tenen un volum de cerca mensual de 10 o menys, però representen el 67% del trànsit total de cerca.
PageRank: L’algorisme original de Google, publicat per Larry Page i Sergey Brin en el seu article acadèmic de 1998. PageRank assigna un valor d’importància a cada pàgina en funció de la quantitat i la qualitat dels enllaços que rep d’altres pàgines. Tot i que Google ha deixat de publicar el PageRank públic des de 2016, el concepte subjacent segueix sent un dels senyals de rànquing més importants. La metàfora clàssica és la dels “vots”: un enllaç des d’una pàgina és un vot de confiança cap a la pàgina enllaçada.
Posicionament orgànic: L’aparició d’una URL als resultats de cerca sense pagament directe per aquella posició. S’anomena “orgànic” per diferenciar-lo dels resultats de pagament (SEM/PPC). El trànsit orgànic té un cost d’adquisició diferent del trànsit de pagament: requereix inversió en SEO (temps, contingut, enllaços), però un cop consolidat, no desapareix en aturar la despesa.
Trànsit orgànic: Les visites que arriben a un lloc web procedents dels resultats de cerca no pagats. Google Analytics 4 el segmenta com a “Organic Search” als informes d’adquisició. El trànsit orgànic és l’indicador de salut SEO més directe, tot i que no l’únic: el posicionament en paraules clau sense clics no genera trànsit tot i que sí que genera visibilitat.
Meta description: El fragment de text que apareix sota el títol als resultats de cerca. Google recomana una longitud de 150-160 caràcters. No és un factor de rànquing directe, però sí que afecta el CTR: una meta description ben escrita pot millorar el percentatge de clics entre un 5% i un 15% segons diversos estudis de Semrush i Ahrefs. Google pot reescriure la meta description si considera que una altra part del contingut respon millor a la consulta.
CTR (Click-Through Rate): El percentatge d’impressions que resulten en un clic. Es calcula com (clics / impressions) × 100. A Google Search Console, el CTR orgànic mitjà per a la posició 1 és d’entre el 27% i el 39%, i cau exponencialment amb cada posició: la posició 10 té un CTR mitjà d’entre el 2% i el 3%. El CTR és un senyal de comportament que Google usa indirectament per valorar la rellevància d’un resultat per a una consulta concreta.
Taxa de rebot (bounce rate): El percentatge de sessions en les quals l’usuari abandona el lloc des de la pàgina d’entrada sense interactuar amb cap altra pàgina. A GA4, el concepte ha estat substituït per “taxa d’interacció” (percentatge de sessions amb interacció de més de 10 segons, esdeveniments o pàgines múltiples). Una taxa de rebot alta no és necessàriament negativa: una pàgina de bloc que respon completament una pregunta pot tenir un 90% de rebot i ser un contingut excel·lent.
SEO tècnic: vocabulari de crawling, indexació i rendiment
Core Web Vitals: Les tres mètriques de rendiment d’usuari que Google usa com a factor de rànquing des de 2021: LCP (Largest Contentful Paint, temps de càrrega de l’element principal), FID/INP (Input Delay / Interaction to Next Paint, resposta a interaccions) i CLS (Cumulative Layout Shift, estabilitat visual). Els llindars “bons” són LCP < 2.5s, INP < 200ms i CLS < 0.1. Segons l’informe Web Almanac 2023, el 43% dels llocs web mòbils compleixen els tres llindars simultàniament.
Crawl budget: El nombre d’URLs que Googlebot està disposat a rastrejar en un lloc web durant un període de temps determinat. No és una mètrica pública ni configurable directament. Es veu afectat per la popularitat del lloc (més autoritat = més crawl budget), la velocitat de resposta del servidor i la qualitat de les URLs. Un lloc amb 50.000 pàgines i 500 paràmetres d’URL únics està malbaratant crawl budget en pàgines sense valor. L’optimització del crawl budget és rellevant principalment per a llocs amb més de 10.000 pàgines.
Sitemap XML: Un fitxer en format XML que llista les URLs d’un lloc per facilitar el descobriment per part dels crawlers. Un sitemap no garanteix la indexació, però sí que accelera el descobriment de pàgines noves o actualitzades. Google admet sitemaps de fins a 50.000 URLs per fitxer. Per a llocs grans, s’usa un sitemap index que apunta a múltiples sitemaps segmentats.
Robots.txt: Un fitxer de text allotjat a l’arrel del domini que indica als robots de cerca quines seccions del lloc no han de rastrejar. Les directives més comunes són Disallow (no rastrejar aquest camí) i Allow (excepció a un Disallow). Cal distingir: robots.txt bloqueja el crawling, no la indexació. Una URL bloquejada a robots.txt pot continuar apareixent als resultats si té enllaços entrants.
Schema markup (dades estructurades): Codi en format JSON-LD, Microdata o RDFa que s’afegeix a l’HTML d’una pàgina per descriure el seu contingut de forma semànticament comprensible per als motors de cerca. El vocabulari estàndard és Schema.org. Les dades estructurades implementades correctament poden activar rich results a la SERP: estrelles de valoració, fragments de recepta, preguntes freqüents, esdeveniments. Google no garanteix que els rich results apareguin tot i que el markup sigui correcte.
Etiqueta canonical: L’etiqueta <link rel="canonical" href="URL"> que indica a Google quina és la versió preferida d’una pàgina quan existeix contingut duplicat o similar en múltiples URLs. No és una directiva obligatòria (Google pot ignorar-la), sinó un suggeriment. Els casos d’ús més comuns són: pàgines de paginació, paràmetres d’URL (filtres, ordenació), URLs HTTP/HTTPS duplicades i contingut sindicat.
Hreflang: L’atribut HTML que indica a Google la relació entre pàgines equivalents en diferents idiomes o regions. La implementació correcta requereix que cada versió apunti a totes les altres (inclosa a ella mateixa) i que les URLs siguin canòniques. Els errors d’hreflang són un dels problemes tècnics més freqüents en llocs internacionals: segons Ahrefs, el 67% dels llocs amb hreflang tenen almenys un error d’implementació.
Redirecció (redirect): La instrucció que envia usuaris i bots de cerca des d’una URL a una altra. El tipus més rellevant per a SEO és el 301 (permanent), que transfereix la major part del valor d’enllaç (link equity) a la URL de destinació. El 302 (temporal) no transfereix link equity segons la documentació de Google. Les redireccions en cadena (A → B → C) s’han d’evitar perquè cada salt redueix lleugerament el link equity transferit.
Renderitzat JavaScript: El procés pel qual el navegador (o Googlebot) executa el JavaScript d’una pàgina per generar l’HTML final. Google renderitza JavaScript en una segona fase del crawling, amb un retard que pot ser de dies. El contingut que només existeix després de l’execució de JavaScript pot trigar més a ser indexat. Per a contingut SEO crític, es recomana SSR (Server-Side Rendering) o SSG (Static Site Generation).
Fitxers de registre (log files): Els registres de servidor que documenten cada petició rebuda, incloses les dels crawlers. L’anàlisi de logs és un dels mètodes més directes per entendre com Googlebot interactua amb un lloc: quines URLs visita, amb quina freqüència i amb quina resposta HTTP. És especialment valuós en llocs amb milions de pàgines per detectar crawl waste (pressupost malgastat en URLs sense valor).
HTTPS: El protocol de comunicació segura que xifra la transferència de dades entre navegador i servidor. Google va confirmar HTTPS com a senyal de rànquing el 2014. El 2026, pràcticament tots els llocs amb rànquing usen HTTPS: l’impacte com a diferencial competitiu és mínim, però la seva absència continua sent penalitzada. Els llocs HTTP mostren l’advertència “No segur” a Chrome, cosa que afecta negativament el CTR.
Enllaçat intern (internal linking): La xarxa d’enllaços que connecta pàgines dins del mateix lloc. L’enllaçat intern distribueix PageRank entre pàgines, defineix la jerarquia del lloc i ajuda Googlebot a descobrir URLs. Una estratègia d’enllaçat intern ben dissenyada pot millorar el rànquing de pàgines sense backlinks, dirigint-los autoritat interna des de pàgines amb més autoritat. L’anchor text dels enllaços interns és especialment valuós com a senyal de rellevància.
SEO on-page: paraules clau, intenció i contingut
Intenció de cerca (search intent): L’objectiu de l’usuari darrere d’una consulta. Google classifica la intenció en quatre tipus: informacional (vull saber alguna cosa), navegacional (vull anar a un lloc concret), transaccional (vull comprar o fer una acció) i comercial/investigació (vull comparar abans de decidir). Optimitzar per a la intenció incorrecta és un dels errors on-page més costosos: una pàgina transaccional no pot tenir rànquing per a una paraula clau informacional tot i que tingui la paraula clau exacta 50 vegades.
E-E-A-T: Acrònim d’Experiència, Perícia (Expertise), Autoritat i Confiança (Trust). És el marc conceptual que fan servir els Quality Raters de Google per avaluar la qualitat del contingut. La primera “E” d’Experiència es va afegir el desembre de 2022 per valorar el coneixement de primera mà de l’autor. E-E-A-T no és una mètrica directa de l’algorisme, sinó un marc d’avaluació que influeix en com Google pondera els senyals de qualitat. Per a contingut YMYL (Your Money Your Life: salut, finances, dret), E-E-A-T té un pes especialment alt.
Densitat de paraula clau (keyword density): El percentatge de vegades que apareix una paraula clau en relació amb el total de paraules del text. Als anys 2000, es recomanava una densitat del 2-5%. Avui, com a senyal aïllat, la densitat de paraules clau té escassa rellevància. Google ha evolucionat cap a la comprensió semàntica del contingut. El concepte es manté com a referència per evitar el keyword stuffing (ús excessiu i antinatural de paraules clau), que sí que pot ser penalitzat.
Etiqueta de títol (title tag): L’etiqueta HTML <title> que defineix el títol d’una pàgina i apareix com a enllaç principal als resultats de cerca. Google recomana una longitud de 50-60 caràcters (aproximadament 600 píxels d’amplada). És un dels factors on-page més correlacionats amb el rànquing: incloure la paraula clau principal a l’etiqueta de títol és pràcticament universal entre les pàgines que rankegen a les posicions 1-5.
H1 (encapçalament principal): L’etiqueta HTML de primer nivell que defineix el títol visible del contingut de la pàgina. Una pàgina ha de tenir un únic H1 que descrigui clarament el contingut. L’H1 i l’etiqueta de títol poden ser diferents (el títol està pensat per al resultat de cerca, l’H1 per al lector a la pàgina). Els encapçalaments H2-H6 estructuren el contingut en subseccions i ajuden tant a la lectura com a la comprensió semàntica del contingut per part de Google.
Fragment destacat (Featured Snippet): El bloc de contingut que apareix a la posició 0 de la SERP, per sobre de tots els resultats orgànics. Google l’extreu automàticament del contingut de pàgines que ja rankegen a les primeres posicions per a la consulta. Els formats més comuns són paràgraf, llista ordenada/desordenada i taula. Aconseguir un featured snippet pot augmentar el CTR de la pàgina entre un 20% i un 30% segons dades de Semrush.
Contingut escàs (thin content): Contingut amb poc valor informatiu per a l’usuari. Google el va penalitzar explícitament amb el Panda Update de 2011. Es considera thin content: pàgines amb menys de 300 paraules sense justificació, contingut duplicat d’altres pàgines del mateix lloc, pàgines generades automàticament sense revisió editorial i pàgines d’afiliats sense valor afegit propi. L’actualització de Contingut Útil (HCU) de 2022 va ampliar el concepte: no tan sols es valora l’extensió, sinó si el contingut satisfà la intenció real de l’usuari.
Paraula clau de cua llarga (long-tail keyword): Una paraula clau de tres o més paraules que descriu una intenció específica. Tot i que individualment tenen baix volum de cerca, col·lectivament representen una part desproporcionada del trànsit SEO total. Les paraules clau de cua llarga tenen menor competència, major conversió (per la seva especificitat) i són més fàcils de rankear per a llocs nous. El terme el va popularitzar Chris Anderson al seu llibre “The Long Tail” (2006) i el va adaptar al SEO Rand Fishkin als primers anys de Moz.
Bretxa de contingut (content gap): Les paraules clau per a les quals els teus competidors tenen posicionament però tu no. Identificar bretxes de contingut permet prioritzar la producció de contingut basant-se en oportunitats reals de trànsit. Eines com Ahrefs i Semrush ofereixen anàlisi de content gap automatitzada.
Link building: autoritat, anchor text i tipus d’enllaços
Backlink: Un enllaç des d’un lloc web extern que apunta a una pàgina del teu lloc. En el context de PageRank, cada backlink és un “vot de confiança”. No tots els backlinks tenen el mateix valor: un enllaç des d’un lloc d’alta autoritat al teu nínxol val exponencialment més que cent enllaços des de llocs sense rellevància. Segons l’estudi de Backlinko amb 11,8 milions de resultats de cerca, el nombre de dominis de referència únics que apunten a una pàgina és el factor off-page més correlacionat amb posicions altes.
Autoritat de domini (Domain Authority - DA): Mètrica propietària de Moz que prediu en una escala de 0 a 100 la probabilitat que un domini rankegi bé a la cerca. No és una mètrica de Google. Mètriques equivalents d’altres eines: Domain Rating (DR) d’Ahrefs, Authority Score de Semrush. Aquestes mètriques tenen alta correlació amb el rànquing real, però no són equivalents a PageRank. Google no usa “domain authority” com a variable en el seu algorisme amb aquest nom.
Anchor text: El text visible d’un enllaç hipervincle. Google usa l’anchor text com a senyal de rellevància: si 500 pàgines enlaçen a una URL amb l’anchor “millors sabatilles running”, Google interpreta que aquella pàgina és rellevant per a aquella cerca. Backlinko va trobar que l’anchor text rellevant és un dels factors on-page més correlacionats amb posicions altes al seu estudi d’11,8 milions de resultats. Un perfil d’anchor text excessivament optimitzat (tots els enllaços amb la paraula clau exacta) és un senyal de manipulació que pot desencadenar penalitzacions manuals.
Nofollow: L’atribut rel="nofollow" en un enllaç que indica als motors de cerca que no transfereixin PageRank a la URL enllaçada. Google va introduir nofollow el 2005 per combatre l’spam de comentaris. El 2019, va introduir dos atributs addicionals: rel="sponsored" (per a enllaços de pagament o afiliats) i rel="ugc" (per a contingut generat pels usuaris). Des de 2019, Google tracta nofollow com una “pista” en lloc d’una directiva, cosa que significa que pot optar per seguir l’enllaç i transferir-hi algun valor.
Link equity (suc d’enllaç): El valor o autoritat que es transfereix d’una pàgina a una altra a través d’un enllaç. No és una mètrica pública, sinó un concepte que descriu el flux de PageRank. Un enllaç des d’una pàgina amb molt link equity transfereix més valor que un des d’una pàgina amb poc. Els enllaços nofollow, en principi, no transfereixen link equity. La distribució interna del link equity és una de les palances més infrautilitzades en SEO.
Guest posting: La pràctica de publicar articles en llocs web de tercers a canvi d’un enllaç cap al propi lloc. Als seus orígens, va ser una tàctica de construcció de marca i audiència. Quan es va convertir en una tàctica massiva de link building, Google va començar a penalitzar-la el 2014. Matt Cutts (aleshores cap d’spam de Google) va declarar aquell any: “Basically, if you’re using guest blogging as a way to gain links in 2014, you should probably stop.” El 2026, el guest posting amb valor editorial real continua sent una tàctica legítima; el guest posting a escala industrial continua sent penalitzable.
Perfil d’enllaç (link profile): El conjunt de tots els backlinks que apunten a un lloc: quants són, de quins dominis, amb quins anchor texts, en quines proporcions dofollow/nofollow. Un perfil d’enllaç natural és divers: barreja d’anchor texts (branded, paraules clau, URLs nues, genèrics), de tipus de llocs i d’autoritats. Un perfil d’enllaç manipulat té patrons anòmals: excés d’anchor text exacte, preponderància d’enllaços des de llocs de baixa qualitat, creixement sobtat.
Desavotar (Disavow): L’eina de Google que permet informar Google de quins backlinks vols que ignori en calcular la teva autoritat. S’usa quan el lloc ha rebut penalitzacions per enllaços no naturals o quan es detecten enllaços tòxics apuntant al lloc. Google el processa com un suggeriment, no com una directiva absoluta. El seu ús incorrecte pot perjudicar el posicionament en desavotar per error enllaços valuosos.
Eines i mètriques: els KPIs del SEO
Google Search Console (GSC): L’eina gratuïta de Google que proporciona dades directes sobre el rendiment d’un lloc a la cerca. Reporta impressions, clics, CTR i posició mitjana per a cada URL i paraula clau. És la font de dades SEO més fiable perquè prové directament de Google. Funcions clau: inspecció d’URLs (estat d’indexació), informe de Core Web Vitals, errors de cobertura, dades de sitemaps i alertes d’accions manuals.
Ahrefs i Semrush: Les dues plataformes SEO de referència al mercat. Ahrefs és històricament superior per a l’anàlisi de backlinks (el seu índex és el segon més gran després del de Google). Semrush té major cobertura en l’anàlisi de paraules clau i dades de competència. Totes dues tenen funcions d’auditoria tècnica, anàlisi de contingut i seguiment de rànquings. Els seus preus d’entrada el 2026 oscil·len entre 100 i 130 euros mensuals per al pla bàsic.
Volum de cerca (keyword volume): El nombre estimat de cerques mensuals d’una paraula clau en un mercat i període determinats. Les dades de volum són estimacions, no xifres exactes: cap eina té accés a les dades reals de Google, excepte Google Keyword Planner (amb dades agregades i rangs, no xifres exactes). El volum per si sol no és suficient per prioritzar paraules clau: cal combinar-lo amb dificultat de paraula clau (KD), intenció i potencial de conversió.
Dificultat de paraula clau (KD): La mètrica que estima l’esforç necessari per rankear per a una paraula clau determinada. Es calcula principalment en funció de l’autoritat dels dominis que ja rankegen a les primeres posicions. Ahrefs i Semrush usen escales de 0-100 amb metodologies lleugerament diferents. KD no mesura directament la qualitat del contingut necessari, sinó la fortalesa d’enllaç dels competidors actuals.
Posició mitjana: El rànquing mitjà d’una URL per a totes les paraules clau per a les quals apareix a la SERP, ponderat per impressions. És una dada de Google Search Console. Una posició mitjana de 3.2 per a una URL no significa que estigui a la posició 3 per a totes les paraules clau: és la mitjana ponderada, que pot amagar que estigui en posició 1 per a algunes i en posició 20 per a d’altres.
Impressions: El nombre de vegades que una URL apareix als resultats de cerca, independentment de si l’usuari la veu o fa clic. A Google Search Console, una impressió es compta quan la URL apareix a la SERP, fins i tot si és per sota del plec (below the fold). Són l’indicador de visibilitat SEO més ampli: una URL pot tenir milers d’impressions i pocs clics si el seu CTR és baix.
Quota de veu (Share of Voice - SOV): La proporció del trànsit orgànic total disponible en un nínxol que captura un domini. És un KPI de nivell de negoci més que de pàgina individual. Es calcula estimant el trànsit orgànic de cada competidor per a les paraules clau del mercat objectiu i calculant quin percentatge captura el domini analitzat. Un SOV creixent indica que el domini està guanyant quota de visibilitat en la seva categoria.
ROI del SEO: La relació entre el benefici generat pel trànsit orgànic i la inversió en SEO. És complex de calcular perquè el SEO té cicles llargs (els resultats d’una inversió en contingut poden trigar 6-18 mesos a materialitzar-se) i perquè el valor del trànsit orgànic depèn de les taxes de conversió i el valor mitjà del client. Una metodologia raonable: calcular l’equivalent de despesa en Google Ads per obtenir el mateix trànsit i comparar-lo amb el cost del SEO.
GEO i cerca amb IA: el vocabulari que tot SEO necessita per a 2026
Aquesta secció cobreix terminologia que no existia fa cinc anys. GEO (Generative Engine Optimization) és la resposta del SEO a la irrupció dels motors de cerca generativa: ChatGPT Search, Perplexity, Google AI Overview i els seus equivalents. Aquests sistemes no rankegen pàgines: generen respostes i citen fonts. Optimitzar per a ells requereix un vocabulari diferent.
GEO (Generative Engine Optimization): La pràctica d’optimitzar el contingut perquè sigui citat, referenciat o parafrasejat per motors de cerca generativa (LLMs). A diferència del SEO tradicional, GEO no busca posicionar-se en un rànquing, sinó convertir-se en una font de referència que els models d’IA utilitzen en generar respostes. Els principis de GEO inclouen citabilitat (el contingut ha de poder extreure’s com un bloc autònom), autoritat verificable i precisió factual.
AI Overview: La funció de Google (anteriorment anomenada SGE, Search Generative Experience) que mostra respostes generades per IA a la part superior d’algunes SERPs. Llançada als EUA el maig de 2024 i progressivament expandida. Els AI Overviews apareixen principalment per a consultes informacionals. Segons dades de SE Ranking, la seva presència a la SERP redueix el CTR dels resultats orgànics entre un 8% i un 12% per a les consultes afectades.
LLM (Large Language Model): Model de llenguatge de gran escala. Els LLMs (GPT-4, Gemini, Claude, Llama) són els sistemes d’IA generativa que impulsionen els nous motors de cerca. No indexen la web en temps real: s’entrenen sobre un corpus fix amb una data de tall. Els connectors de cerca (com els de ChatGPT o Perplexity) sí accedeixen a la web en temps real, però l’estructura de rànquing és diferent a la de Google.
Citabilitat (Citeability): La propietat d’un fragment de contingut de ser extraïble com a unitat d’informació autònoma i verificable. Un contingut citable té: una afirmació central clara a les primeres dues oracions, dades quantificables quan és possible, una font identificable i un context suficient per ser comprès sense llegir l’article complet. La citabilitat és l’equivalent GEO del CTR orgànic: determina si el motor generatiu tria citar el teu contingut o el d’un competidor.
RAG (Retrieval-Augmented Generation): L’arquitectura tècnica que usen molts motors generatius per combinar la generació de llenguatge amb la recuperació d’informació externa. En RAG, el model rep una consulta, cerca fragments rellevants en una base de dades (que pot ser la web) i els usa com a context per generar la resposta. Els sistemes SEO-RAG (com Perplexity) recuperen fragments de pàgines web reals: la visibilitat en aquests sistemes depèn que el contingut sigui rastreable, indexat i semànticament rellevant.
Indexació de passatges (passage indexing): La capacitat de Google d’indexar i rankear fragments específics d’una pàgina, no tan sols la pàgina completa. Anunciada el 2020, permet que una pàgina rankegi per a una consulta tot i que tan sols una secció concreta del seu contingut sigui rellevant per a aquella cerca. Té implicacions per a l’estructura del contingut: cada secció d’un article llarg pot rankear de forma independent. La indexació de passatges és el precursor del que els sistemes GEO fan de forma més sofisticada.
Cerca sense clic (zero-click search): Una cerca en la qual l’usuari obté la resposta directament a la SERP sense fer clic en cap resultat. El percentatge de cerques sense clic ha augmentat amb la proliferació de fragments destacats, plafons de coneixement i AI Overviews. Segons SparkToro i Semrush, el 2024 aproximadament el 58% de les cerques a Google acaben sense un clic en cap resultat orgànic. Per als SEOs, això requereix repensar el KPI d’èxit: les impressions i la “resposta obtinguda” a la SERP poden ser tan valuoses com el clic.
Termes que s’usen malament: errors de definició freqüents al sector
Aquesta secció existeix perquè les males definicions produeixen males estratègies. Els termes següents apareixen regularment mal usats en informes d’agències, articles de bloc i converses del sector.
“Black hat SEO” vs. “grey hat SEO”: El black hat SEO es defineix com l’ús de tècniques que infringeixen explícitament les directrius de Google (link schemes, keyword stuffing, cloaking, doorway pages). La confusió habitual és anomenar “black hat” qualsevol tàctica agressiva. El “grey hat SEO” és un terme de màrqueting, no tècnic: Google no té una categoria grisa. El que hi ha són tàctiques que infringeixen les seves polítiques (black hat) i les que no (white hat). La zona “grisa” és simplement una tàctica que encara no ha estat penalitzada, no una categoria legítima.
“Autoritat de domini” com a mètrica de Google: És l’error més estès al sector. Domain Authority (DA) i Domain Rating (DR) són mètriques de tercers (Moz i Ahrefs respectivament). Google no usa “domain authority” en el seu algorisme amb aquest nom ni amb aquest valor. Google té el seu propi sistema de senyals d’autoritat basat en PageRank i altres variables no públiques. Confondre DA/DR amb l’autoritat real segons Google pot portar a decisions de link building equivocades.
“Posició 0” com a terme oficial: Google mai no ha anomenat oficialment “posició 0” els featured snippets. El terme es va popularitzar al sector perquè els featured snippets apareixen visualment per sobre del primer resultat orgànic. A Google Search Console, els featured snippets es reporten com a posició 1. Usar “posició 0” en informes per a clients pot crear expectatives incorrectes sobre com es mesuren els rànquings.
“El SEO triga 6 mesos”: Aquesta afirmació s’usa com a veritat universal quan és una aproximació extremadament variable. El temps per veure resultats SEO depèn de: l’autoritat actual del domini, la competència del nínxol, la velocitat de crawling del lloc, la qualitat del contingut i la velocitat de construcció d’enllaços. Per a dominis nous en nínxols competitius, 12-18 mesos és més realista. Per a llocs amb autoritat en nínxols de baixa competència, els resultats poden veure’s en 4-8 setmanes.
“CTR alt = millor rànquing”: La correlació entre CTR i rànquing és real, però la causalitat és bidireccional. Un rànquing més alt produeix un CTR més alt (per ser més visible). Un CTR alt pot ser un senyal de rellevància que Google considera per ajustar el rànquing. No és un factor de rànquing en el sentit simple de “més clics, més amunt” de forma directa i lineal.
Dominar el vocabulari SEO no és un exercici acadèmic. És la diferència entre entendre el que passa en un projecte i limitar-se a executar passos sense context. Un SEO que no distingeix entre crawling i indexació no pot diagnosticar per què una pàgina no apareix a la cerca. Un SEO que confon Domain Authority amb l’autoritat real de Google pot invertir mesos en construir enllaços de baixa qualitat des de llocs amb DA alt.
El vocabulari d’aquest glossari cobreix el 95% dels termes que apareixen en auditories, informes de posicionament i converses tècniques de SEO. Els 50 termes recollits aquí són els que qualsevol professional, client o estudiant de SEO necessita entendre amb precisió, no aproximadament.
Una reflexió final: el vocabulari SEO continuarà creixent. La irrupció del GEO i la cerca generativa ha afegit en els últims dos anys més terminologia nova que qualsevol altre període des de 2012. Si el 2020 n’hi havia prou amb dominar el glossari clàssic (paraules clau, backlinks, PageRank, Core Web Vitals), el 2026 un SEO complet necessita també manejar el vocabulari dels LLMs, la citabilitat i l’optimització per a respostes generatives.
Si vols aprofundir en com s’apliquen aquests conceptes a la pràctica, la guia d’aprendre SEO des de zero i el recurs sobre SEO tècnic desenvolupen aquests termes en context real de projectes. Per als conceptes de GEO, el recurs sobre optimització per a motors generatius és la referència més completa d’aquesta col·lecció.
Fonts
[1] Search Engine Journal. “SEO Glossary Analysis: Accuracy of Definitions.” https://www.searchenginejournal.com/seo-glossary/
[2] Google Search Central Office Hours, 2022. John Mueller, Search Advocate de Google.