Abús de reputació del lloc i contingut a escala

Una secció que no escriu la redacció i un programa de pàgines generades no s’assemblen en el dia a dia. A la Cerca de Google poden acabar al mateix document de polítiques de spam. El primer cas és el que els equips solen cercar com a abús de reputació del lloc: cupons, préstecs, casinos, ressenyes d’afiliat o un vertical sencer signat per un soci i allotjat en un mitjà que ja posiciona. El segon és un programa d’URL fetes amb plantilles, amb IA o amb les dues coses. Aquí la figura, a la pàgina en castellà, es diu «Abuso de contenido a gran escala». En aquesta guia, abús de contingut a gran escala.

La pregunta útil, abans de publicar o abans de contestar a Search Console, no és si els tercers o l’automatització estan prohibits. És si aquest projecte concret encaixa en una d’aquestes dues polítiques. Les dues són regles globals de la Cerca web de Google. No són dret espanyol i aquest article no és assessorament jurídic. Si el text d’una política i el record d’un anunci del 2024 no coincideixen, mana la pàgina de polítiques. La versió en castellà, que és la que existeix, està datada l’1 de setembre de 2026, en UTC (polítiques de spam de la Cerca web de Google). No hi ha una pàgina equivalent en català.

Dos noms, una política vigent

A la pàgina vigent l’encapçalament és «Política de reputación de sitios». A l’informe d’accions manuals, l’entrada es diu «Política de reputación del sitio». La consulta abús de reputació del lloc és la forma en què un equip la troba. No són tres polítiques.

Google situa el 2024 com l’any d’introducció de la política, per frenar la publicació de contingut de tercers en un lloc de confiança només per aprofitar-ne la reputació (blog del 28 d’agost de 2026). Aquest anunci explica el canvi a l’Espai Econòmic Europeu. No substitueix els criteris de la pàgina actualitzada l’1 de setembre de 2026.

L’abús de contingut a gran escala és al mateix document, sota un altre encapçalament. No és el calendari d’actualitzacions. Si cerques aquesta llista, és a la guia d’actualitzacions de Google del 2026.

Els llocs que infringeixen les polítiques de spam es poden posicionar pitjor o desaparèixer dels resultats. Google combina sistemes automatitzats amb revisió humana, i aquesta revisió pot acabar en una acció manual (polítiques de spam). Google pot actuar contra pràctiques que ni tan sols anomena.

Què és, avui, l’abús de reputació del lloc

La política de reputació de llocs s’aplica quan es publica contingut de tercers en un lloc amfitrió aprofitant l’autoritat i el posicionament que aquest ja té gràcies al seu propi contingut original. L’objectiu d’aquesta tàctica és que el contingut es posicioni millor del que podria fer-ho tot sol (política de reputació de llocs).

El contingut de tercers és el que ha creat una entitat independent del lloc d’allotjament consolidat. Google posa com a exemples els usuaris d’aquest lloc, els autònoms, els serveis de marca blanca i les persones que no estan contractades directament per l’amfitrió (definició de contingut de tercers). Pagar una agència no aclareix el cas ni el condemna. «Contractades directament» és un exemple de la política, no una qualificació de dret laboral espanyol.

El fet de tenir contingut de tercers per si sol no infringeix la política de reputació de llocs. Només es considera una infracció si el contingut de tercers es publica en un lloc amfitrió principalment per aprofitar els factors de posicionament que aquest lloc ja té (quan hi ha infracció).

Aquest «principalment» és la decisió, i no surt d’un expedient espanyol. Google il·lustra l’incompliment amb un lloc educatiu que allotja ressenyes patrocinades de préstecs immediats, escrites per tercers, i reparteix aquesta mateixa pàgina a altres llocs. I amb un lloc mèdic que allotja una pàgina publicitària de tercers, de baixa qualitat, sobre «els millors casinos», sense integrar-la, per heretar els factors del lloc ja establert (exemples que no compleixen la política).

El que la política diu que no és la infracció

Google també llista casos que no considera infracció d’aquesta política. No és una llista tancada. La pàgina diu que els exemples no són exhaustius i que hi ha altres casos en què no prendrà mesures (exemples que no són infracció).

La pàgina deixa fora d’aquesta infracció els serveis de notícies i comunicats, la sindicació entre publicacions, els fòrums i els comentaris pensats per a usuaris, les columnes, les opinions i altres peces editorials, la publicitat nativa la finalitat de la qual és el lector d’aquesta publicació i no el posicionament, i els enllaços d’afiliat tractats com cal o els blocs d’anuncis (exclusions de la política de reputació).

Aquesta llista no és un salconduit. Un fòrum pot quedar fora de la política de reputació i, alhora, acumular spam d’usuaris. Aquesta és una altra política, amb les seves pròpies accions manuals: spam generat per usuaris i llocs atacats amb spam extern. La reputació del lloc no és el calaix dels comentaris. El comentari spam es tracta a l’informe com un problema diferent (accions per spam d’usuaris).

Els enllaços d’afiliat «tractats de forma adequada» remeten, al mateix document, a la política de spam d’enllaços. Comprar o vendre enllaços per posicionar infringeix aquesta política. No és una infracció de la política de spam d’enllaços tenir enllaços de pagament si estan qualificats amb rel=“nofollow” o rel=“sponsored” (spam d’enllaços). Complir això no respon a la pregunta de reputació.

Per norma general, Google aplica la presumpció que les pàgines concretes, incloses les noves, tenen la mateixa qualitat general que altres pàgines del domini. Si detecta que una part pot no complir la política de reputació, el lloc passa a revisió humana. Les conseqüències als resultats depenen d’on és qui cerca (presumpció de qualitat i revisió humana).

Què mira aquesta revisió, quan es fa

Segons Google, la revisió humana és poc freqüent. L’objectiu que descriu és concret: veure si el contingut d’aquesta part s’ha creat amb prou dades, supervisió editorial o contribucions de l’amfitrió per considerar-lo integrat al lloc principal. La idea és que el posicionament reflecteixi com es presenta la pàgina i com l’entén qui la fa servir. La revisió s’aplica a tot el món i fa servir factors objectius sobre el control que el domini amfitrió exerceix sobre la pàgina (instruccions de la revisió humana).

Els factors que anomena són la presentació (disseny, format, tipografia i funcions, i si encaixen amb el domini), la qualitat davant de l’estàndard del lloc principal, l’autoria declarada o implícita i si el mateix text apareix igual en altres llocs. Una fitxa d’autor pot fer creïble la signatura. No absol la secció. L’E-E-A-T i l’autoritat del contingut és una altra conversa. Cap d’aquests factors no és necessari ni suficient per si sol. Segons el cas, uns pesen més, i pot caldre una altra prova, per exemple que les pàgines formin part de material comercial d’un tercer per manipular el posicionament (cap factor no basta sol).

Google il·lustra el contrast amb tres supòsits, no amb expedients reals. Una secció de cupons feta amb un proveïdor, en un altre CMS si cal, però integrada a la portada, amb categories pròpies, avís comercial, responsable editorial, selecció conjunta i un contacte del mitjà per a les fallades: poc probable que actuï. Un article d’afiliat sobre olis de CBD, sense autor ni renúncia, fora de les seccions, duplicat d’un mercat: probable que actuï als resultats de fora de l’EEE. Una secció de cuina escrita per un autònom que també treballa per a altres mitjans, amb supervisió de l’amfitrió, autor identificat i una selecció de receptes pròpia d’aquest lloc: poc probable que actuï, encara que els enllaços d’afiliat s’assemblin (tres il·lustracions de la política).

«Poc probable» i «probable» no prediuen el teu directori. Si el cas s’assembla a l’article de CBD i l’expliques com la secció de cuina, la pàgina mira l’autoria i el duplicat, no el relat del contracte.

Què canvia si qui cerca és a l’EEE

El 28 d’agost de 2026, l’equip de Qualitat de Cerca va anunciar un ajust després de parlar amb la Comissió Europea. A partir del 30 d’agost de 2026, les accions manuals de la política de reputació de llocs tenen un efecte diferent segons on és qui cerca (anunci del 28 d’agost de 2026).

Segons Google, per a qui resideix a l’EEE, l’acció manual no tindrà efecte. La secció afectada es pot separar en els sistemes de Google perquè, amb el temps, es posicioni amb independència de la resta del lloc. Fora, afecta la part assenyalada, no la resta del lloc. Una mateixa URL pot tenir l’acció, que només canvia els resultats de fora de l’EEE (efecte diferent dins i fora de l’EEE).

La política, actualitzada l’1 de setembre de 2026 en UTC, parla de resultats mostrats, no de residència. Dins de l’EEE les pàgines poden quedar com a independents del domini i no patir l’acció manual. L’exemple és casino contra casino (efecte als resultats de l’EEE). No fonguis les dues fórmules. Cap de les dues pàgines no explica com localitza Google l’usuari. Una VPN no està definida com a prova.

Espanya és Estat membre de la Unió Europea des de l’1 de gener de 1986 (fitxa d’Espanya a la UE). El Comitè Econòmic i Social Europeu descriu l’EEE com l’espai que reuneix els Estats membres de la UE i Islàndia, Liechtenstein i Noruega. L’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu va entrar en vigor l’1 de gener de 1994 (descripció de l’EEE). Qui cerca des d’Espanya entra en aquest grup. Qui cerca fora de la UE i d’aquests tres Estats, no. És una política de cercador, no una exempció legal. Google esmenta la Llei de mercats digitals en explicar l’ajust. No la interpreto.

L’impacte de l’acció manual per reputació del lloc no s’aplica als resultats de cerca mostrats a usuaris de l’EEE (informe d’accions manuals). En separar una part, ja no es presumeix que cada pàgina comparteix la qualitat del domini. Aquesta separació no vol dir que la part independent perdi de seguida els factors de posicionament del lloc principal. Segons la mateixa pàgina, el fet d’haver aplicat aquesta categorització no es fa servir com a factor de posicionament (què implica la categorització independent).

Segons Google, retirarà les accions manuals anteriors preses per aquesta política a les pàgines que apareixen en resultats mostrats a usuaris de l’EEE. Aquesta classificació futura com a part independent no és automàtica (retirada d’accions anteriors a l’EEE).

No és obligatori posar noindex al contingut subjecte a una acció manual fora de l’EEE, i no fer-ho no es té en compte en posicionar aquest contingut a l’EEE ni com a elusió o infracció reiterada (preguntes sobre noindex i l’EEE).

Per a llocs de l’EEE, Google parla d’una reconsideració amb resposta en un termini breu i amb més detall. No diu quants dies són. Els llocs que compleixin els requisits poden recórrer a la mediació després de la sol·licitud de reconsideració (reconsideració i mediació a l’EEE). No enumera aquests requisits. La mediació no és un judici a Espanya. I aquesta diferència geogràfica no està repetida a l’abús de contingut a gran escala. No l’estenguis.

Com surt a Search Console

Google aplica una acció manual quan un revisor humà conclou que pàgines del lloc no compleixen les polítiques de spam. L’informe obre així: quan s’aplica alguna acció manual a un lloc, una part o la totalitat del lloc no apareix als resultats de cerca de Google. La notificació arriba a l’informe i al centre de missatges (què és una acció manual).

En reputació del lloc, aquesta frase conviu amb l’excepció de l’EEE. Si l’incompliment es repeteix, hi pot haver més accions o es pot veure afectat el posicionament general (repetició de la política de reputació). Una marca de verificació només diu que no hi ha acció manual.

En ampliar la descripció, veus patrons. No totes les pàgines que tinguin aquests patrons han d’estar afectades. L’exemple és un directori, https://example.com/pisosenventa/* (patrons de pàgines afectades). Comença pel missatge.

L’abús de contingut a gran escala no té, a la llista que he obert, una fila amb aquest únic títol. Apareix dins de «Problemas graves de spam», al costat de l’encobriment i d’altres infraccions reiterades o greus. La recomanació és deixar d’infringir, demanar la revisió i mostrar què has retirat i què has millorat (problemes greus de spam). Una altra fila diferent, «Contenido con poco o ningún valor añadido», cobreix afiliat sense valor, contingut copiat i pàgines porta (contingut amb poc o cap valor). Un vertical fluix pot tocar-ne diverses. No són la mateixa acció.

Si acabes de comprar un lloc que ja infringia les polítiques, l’informe demana corregir els problemes i dir a la reconsideració que l’adquisició és recent i que el lloc ja no infringeix (lloc comprat amb una acció prèvia). Una caiguda sense missatge a l’informe és una altra feina: mesura, demanda, una actualització o una fallada tècnica. L’ordre és a com diagnosticar caigudes de trànsit orgànic. No demanis una reconsideració per una baixada que Search Console no ha etiquetat.

Què mirar a la secció de tercers abans de publicar-la

Decideix la secció amb el criteri de la política, no amb el prestigi del soci. Només hi ha infracció si el contingut de tercers es publica al lloc amfitrió principalment per aprofitar els factors de posicionament que aquest lloc ja té (criteri principal de la política). Si la resposta honesta és «aquesta carpeta no posicionaria en un domini nou», estàs descrivint l’objectiu que la política anomena. Si la resposta és «els nostres lectors fan servir aquests cupons i la redacció selecciona, respon i els enllaça des de les peces», t’acostes a l’exemple en què Google veu poc probable una acció. La diferència no és el tema. És l’ús dels senyals de l’amfitrió.

Abans de donar d’alta el directori, anota qui escriu (redacció contractada o un extern), per a què viu en aquest domini, si el mateix text és en altres llocs, com es presenta i qui signa, i qui atén una queixa. Si l’argument de venda del soci és el domini del mitjà, el «principalment» ja és a la proposta. A l’exemple dels cupons, l’avís d’un codi trencat arriba a l’editor. Al del CBD, no hi ha ni autor ni renúncia.

Cap comprovació no basta sola. Un disseny calcat del mitjà amb un article copiat continua sent el segon exemple. La publicitat nativa surt d’aquesta infracció quan la finalitat és arribar als lectors d’aquesta publicació, no manipular el posicionament. Si la peça és una campanya, no la converteixis en una secció permanent de SEO. Un nofollow o un sponsored en un enllaç de pagament respon al spam d’enllaços, no a aquesta política.

On entra el contingut a gran escala

L’abús de contingut a gran escala es produeix quan es generen moltes pàgines amb la finalitat principal de manipular el posicionament dels resultats de cerca en lloc d’ajudar els usuaris. Google descriu aquesta pràctica com grans quantitats de contingut no original, de poc o cap valor, independentment de com s’hagi creat (abús de contingut a gran escala).

L’eina no és el tipus. Els exemples, que la pàgina no dona per tancats, inclouen generar moltes pàgines amb IA sense afegir valor, raspar feeds o resultats i reescriure’ls amb sinònims, traduccions o ofuscacions, combinar text de diverses pàgines sense aportar res, obrir diversos llocs per amagar el volum i publicar moltes pàgines que diuen poc i, tot i així, hi fiquen paraules clau (exemples d’abús de contingut a gran escala).

Un programa de plantilles hi pot caure o no. El conjunt de dades i la plantilla són a com escalar pàgines amb SEO programàtic. Si la finalitat principal és cobrir combinacions per manipular resultats, el programa encaixa encara que el revisi una persona. Si les pàgines ajuden, la plantilla o la IA no són, per si soles, aquest abús. Tampoc no és una garantia: Google pot actuar contra spam que no és a la llista.

Tres polítiques del costat no et deixen tancar el cas pel mètode. El raspat consisteix a agafar contingut d’altres llocs, sovint de manera automatitzada, i allotjar-lo per manipular el posicionament en els resultats de cerca (raspat). Reescriure la fitxa del fabricant hi cau. L’abús de pàgines porta es produeix quan es creen llocs o pàgines perquè apareguin com a resposta a consultes de cerca similars i específiques, i porten a pàgines intermèdies menys útils que la destinació final. L’exemple inclou ciutats o regions que canalitzen cap a una sola pàgina (abús de pàgines porta). Una malla de «servei + ciutat» cap al mateix formulari pot ser això. L’afiliació d’enllaços sense valor és publicar contingut amb enllaços d’afiliat en què les descripcions i les ressenyes es copien del comerç original sense contingut original ni valor afegit. No hi inclou qui aporta ressenyes pròpies o comparacions (afiliació sense valor).

Si el lloc allotja el tipus de contingut que la política anomena abús de contingut a gran escala, demana excloure’l de la Cerca (excloure aquest contingut de la Cerca). La pàgina d’abús de contingut a gran escala no fixa un nombre de pàgines a partir del qual comença l’abús. Google esmenta, entre els motius per no mostrar contingut a la Cerca, el contingut de baixa qualitat o spam que poden crear els usuaris (controlar el que comparteixes amb Google). Això no és un llindar a partir del qual el programa passa a ser lícit.

Què preguntar a un programa de pàgines abans de generar-lo

Agafa 20 URL futures, no l’esquema. Si la pàgina només existeix perquè la combinació cabia a la plantilla, aquesta és la finalitat. Si qui cerca en treu una dada que no era al feed, l’indici apunta a l’altre costat. 20 URL no absolen la resta del programa.

Un model al mig no crea una altra categoria. Obrir un altre domini per amagar el volum tampoc.

La pàgina s’ha d’entendre sola. Molt text amb paraules clau i poc sentit no exigeix un text absurd: exigeix que no ajudi. Amb les que no superin el tall, exclou-les de la Cerca. Deixar-les indexades per si posicionen és la finalitat que la definició anomena. Si una part ha d’existir com a contingut teu, els patrons de contingut citable demanen font, abast i límit. No donen per bo un feed, ni la política diu que evitin una acció manual.

Si l’acció manual ja és a l’informe

La sol·licitud de reconsideració serveix per demanar que Google revisi el lloc quan ja has corregit el que assenyala una acció manual o una notificació de problemes de seguretat (què és una sol·licitud de reconsideració). No és una carta preventiva ni un recurs contra una baixada sense acció.

L’ordre és ampliar la descripció, veure el patró i corregir totes les pàgines afectades. Cal corregir el problema a totes les pàgines afectades: fer-ho només en algunes no torna una reaparició parcial. Si hi ha diverses accions, es corregeixen totes. Després es prem «Solicitar revisión» (com es corregeix una acció manual).

Per a la reputació del lloc, l’informe no ofereix un menú equivalent. Moure el contingut a un domini nou exigeix nofollow des del lloc antic i prohibeix redirigir les URL velles, perquè la redirecció pot reintroduir el problema (moure a un domini nou). La guia de redireccions 301 i 302 serveix quan la redirecció sí que toca. Aquí no. Per norma general, Google no segueix aquests rel, però la pàgina de destinació es pot trobar per altres vies, com un sitemap o enllaços d’altres llocs, i acabar sent rastrejada. La pàgina està actualitzada el 8 de març de 2026, en UTC (enllaços amb rel i descobriment).

L’altra via és noindex. Perquè la regla noindex tingui efecte, la pàgina no ha d’estar bloquejada per robots.txt ni per cap altre mecanisme que impedeixi al rastrejador veure-la. Si no la veu, la URL pot continuar apareixent perquè altres llocs hi enllacen. La pàgina està actualitzada el 31 de desembre de 2025, en UTC (noindex i robots.txt). L’apartat de reputació ho repeteix (noindex a l’acció de reputació). La fallada de desplegament és a errors de robots.txt que bloquegen Googlebot.

En el procés general, l’informe demana que les pàgines afectades no exigeixin inici de sessió, no estiguin darrere d’un mur de pagament i no estiguin bloquejades per robots.txt ni per noindex, per poder veure-les (accés a la revisió general). En reputació, noindex és una correcció prevista. Si deixes la pàgina publicada i conforme, el revisor l’ha de veure. Si la correcció és excloure-la, noindex és el mètode documentat i robots.txt no la pot tapar. No combinis les dues coses a la mateixa URL.

Refer-ho com a propi no val si el soci continua sent l’autor i només canvia la plantilla. Retirar és la sortida neta quan la pàgina no havia d’existir. Un arxiu gran, després, s’audita a part: content pruning de contingut obsolet.

Moure el contingut a un subdomini o a un subdirectori del mateix lloc es pot considerar un intent d’eludir la política de spam, i pot ampliar les accions. Portar-lo a un altre lloc amb reputació pot traslladar el problema si continua sent de tercers. A l’EEE, no seguir els passos de moure, excloure, refer o retirar no es considera, per si mateix, un intent d’eludir aquesta política (avís sobre moure el contingut). No autoritza altres infraccions. Si un lloc continua amb accions pensades per eludir les polítiques de spam, Google pot restringir funcions com Notícies destacades o Discover, o retirar més seccions dels resultats (elusió de polítiques).

Una bona sol·licitud de reconsideració explica amb exactitud el problema de qualitat, descriu els passos per corregir-lo i documenta el resultat d’aquestes correccions. En la majoria dels casos, la revisió tarda entre uns quants dies i unes quantes setmanes. Algunes tarden més, i l’informe cita els enllaços. No n’enviïs una altra mentre la pendent no s’hagi resolt (terminis de la reconsideració).

Google revoca l’acció manual si, després de la revisió, determina que el lloc ja no infringeix les seves polítiques de spam (condició per revocar l’acció). És una condició, no una data de recuperació. El «termini breu» anunciat per a llocs de l’EEE tampoc no la inclou. Mentrestant, fora de l’EEE les URL poden continuar afectades encara que el trànsit d’Espanya no es mogui. Mesura els dos públics per separat. Que el trànsit d’Espanya es quedi pla no demostra que l’acció no existeixi.

Un bloc citable o una fitxa d’autor no declaren conformitat. La notificació continua a Google Search Console. La sol·licitud ha d’assenyalar pàgines, el patró del missatge i un canvi que ja sigui en producció.

El pas següent

Si encara no has publicat, no demanis una revisió. Escriu una nota interna del directori o de la mostra: qui crea el contingut, si el lloc el contracta directament, si el text és en altres dominis, com s’hi arriba des de la portada, qui signa, com es marca el que és comercial i qui respon a una queixa. En un programa de pàgines, enganxa 20 URL i, a cadascuna, què obté qui cerca que no sigui al feed. Si la frase no surt, aquestes URL no s’indexen.

Si l’acció ja hi és, obre el missatge abans de tocar el CMS. Anota el patró. No donis per afectada cada URL que coincideix, ni deixis fora les que el missatge assenyala. Tria una correcció de les que l’informe llista, no un subdomini nou al mateix lloc. Si fas servir noindex, comprova que es veu sense un bloqueig a robots.txt. Amb el patró sencer corregit, demana la revisió: problema, passos i resultat. Una sola vegada, fins que arribi la resposta.

És una decisió editorial. No preveu que Google torni les URL ni dictamina el contracte. Un contracte vàlid pot incomplir la política, i un contracte dolent pot descriure una secció que els exemples veuen poc problemàtica.